LONGITUDES

Longitudes cuts across Latitudes’ projects and research with news, updates, and reportage.

Cover Story, March 2025: “Hello Everyone from the Museo Reina Sofía”

March 2025 cover story on www.lttds.org. Photo: Jonás Bel.


NEW
NEW MONTH
NEW MONTHLY COVER STORY

The March 2025 monthly Cover Story “Hello Everyone from the Museo Reina Sofía” is now up on our homepage: www.lttds.org (after March this story will be archived here).

“Curated by Latitudes, “Hello Everyone”—Laia Estruch’s largest exhibition to date—transforms the Museo Reina Sofía, in Madrid, into a resonant space for voice and sculptural presence. Across 27 works spanning more than a decade, Estruch shows how she has developed a performance language that is both physical and sonic, sculpting space with, and for, the force of vocalisation. → Continue reading 

Cover Stories are published monthly on Latitudes’ homepage featuring past, present, or forthcoming projects, research, texts, artworks, exhibitions, films, objects, or field trips related to our curatorial projects and activities.


→ RELATED CONTENTS

  • Archive of Monthly Cover Stories 
  • Cover Story, February 2025: Bananas, Potatoes, Ria, Río: Jorge Satorre at CA2M, 3 Feb 2025
  • Cover Story, January 2025: Folded Forms, 1 January 2025
  • Cover Story, December 2024: On the (Critical, Contextual) Rocks, 1 December 2024
  • Cover Story, November 2024: Max Andrews on Robert Smithson’s text “Aerial Art” (1969), 1 Nov 2024
  • Cover Story, October 2024: Nancy Holt “Ventilation System”, 1 Oct 2024
  • Cover Story, September 2024: THE CREST OF A WAVE, 2 Sept 2024
  • Cover Story, July-August 2024: Rosa Tharrats, Curtain Call, 1 July 2024
  • Cover Story, June 2024: TERENCE GOWER—DIPLOMACY, URBANISM, URANIUM, 3 June 2024
  • Cover Story, May 2024: Richard Serra & Anne Garde—Threats of Paradise, 30 Apr 2024
  • Cover Story, April 2024: In Progress–Iratxe Jaio and Klaas van Gorkum, 2 April 2024
  • Cover Story, March 2024: Dibbets en Palencia, 4 March 2024
Stacks Image 39


SAVE THE DATE: 25 February 2025, opening of “Laia Estruch. HELLO EVERYONE” at the Museo Reina Sofía, Madrid

Laia Estruch performing “Crol (Moll)” (2019) at the Pisicines Municipals de Montjuïc, part of her solo exhibition “Laia Estruch: Crol”, Espai13, Fundació Joan Miró, Barcelona. Courtesy of the artist and Galería Ehrhardt Flórez, Madrid. Photo: Anna Fàbrega.  

SAVE THE DATE

“Laia Estruch. HELLO EVERYONE
26 February–1 September 2025
Museo Reina Sofía, Madrid

Opening: 25 February 2025, 8pm
Curated by Latitudes

Latitudes is thrilled to announce the opening of HELLO EVERYONE”, a solo exhibition dedicated to the work of Catalan artist Laia Estruch (Barcelona, 1981). 

Over the last fifteen years, Estruch has produced a consistently personal body of work that treats the human voice as a material reality—an expressive force and a medium expelled from the body. Her work has spanned ancestral poetry and post-punk music but has increasingly moved beyond the performance of spoken or sung words, and towards a sonic language that explores raw communicative effects, body consciousness and non-human agency. The articulation of noises and meanings often encompasses and exceeds human vocal language: breathing, exclamation, mumbling, ululation, cries and whispers. This process has evolved in tandem with creating often monumental sculptural settings for each of her vocal projects, resulting in steel slides, inflatable buoys or giant net traps, for example. These have become surrogate bodies in themselves, as well as temporary dramatic stages and interpretive scores for creating scenes and routines that the artist has termed vocal “rehearsals”.

HELLO EVERYONE” takes the form of a fragmentary and vociferous archive spanning live events, sculpture, audio installation, moving images, graphic works and visual scores. This ambitious exhibition acts as a living-and-breathing storage that reconfigures a body of work, as well as works-as-bodies and spans the breadth of Estruch’s artistic research to date while engaging with her history as a performer. Forming a fluid relationship between active and inactive modes of presentation, and questioning the conventions of displaying and performing artworks, “HELLO EVERYONE” explores the sense and sincerity of verbal expression and the agency of the female voice.

Laia Estruch performing “GANIVET” (2020) at the Fundació Joan Brossa, Barcelona. Courtesy of the artist and Galería Ehrhardt Flórez, Madrid. Photo: Daniel Cao.

A publication accompanying the exhibition will offer the first comprehensive monograph dedicated to the artist’s work. Designed by her longtime collaborator Ariadna Serrahima (Oficina del Disseny) and published by the Museo Reina Sofía, it will include a new text by artist Sharon Hayes (Estruch’s former professor at The Cooper Union) reflecting on performance pedagogy; the essay “Voice-Body-Sculpture” by Latitudes, the exhibition curators, which offers the first in-depth overview of Estruch’s practice; and a conversation between the artist and Marc Navarro, who curated Estruch’s 2019 exhibition at Espai 13, Fundació Miró. The monograph will be available in Spring 2025 in Spanish and English editions.

HELLO EVERYONE” will take place on the fourth floor of the museum’s Sabatini building, and run concurrently with exhibitions dedicated to Huguette Caland (19 February-25 August 2025) and Naufus Ramírez-Figueroa (28 May-20 October 2025), amongst others. It will also coincide with several events programmed in Madrid around the 44th edition of ARCOmadrid art fair (5–9 March 2025).

Laia Estruch performing “TRENA” (2023) at the Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona. Courtesy of the artist and Galería Ehrhardt Flórez, Madrid. Photo: Anna Fàbrega. 

ABOUT LAIA ESTRUCH

Laia Estruch (Barcelona, 1981) has had solo exhibitions at the Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2023); Spiritvessel, Espinavessa (2022); Fundació Joan Brossa, Barcelona (2020); Capella de Sant Roc, Valls (2019); and at Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona (2019). 

Recent group exhibitions include “After Paradise”, Kortrijk Triennial, Belgium (2024); “Topalekuak”, Tabakalera, Donostia (2024); Patio by ZONAMACO, ABC Art Baja, San José del Cabo, Mexico (2024); “I drank words submerged in dreams”, 23 Bienal de Arte Paiz, Guatemala (2023); After the Mediterranean”, Hauser & Wirth, Menorca (2023); “Panorama 21. Notes for an Eye Fire”, MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona (2021) and “La cuestión es ir tirando”, Centro Cultural de España, Mexico City (2020).

Estruch has performed in numerous public events within the framework of exhibitions, biennials and festivals, including “Segar i cantar”, Lo Pati, Amposta (2024); “The Listening Affect”, Galeria da Biodiversidade, Porto (2023); “Passat / Present”, Centre d’Interpretació d’Art Rupestre de la Roca dels Moros del Cogul, Lleida (2022); 10th Deleste Festival, Bombas Gens, Valencia (2022); “The Journeying Stream”, TBA21, Sotos de la Albolafia, Córdoba (2022), Bianyal 2021, Vall de Bianya (2021) or “Plataforma. Festival de Artes Performativas”, Parque de Bonaval, Santiago de Compostela (2021), amongst other.

In 2022 Estruch won the 6th Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente (Alhambra Beer Award for Emerging Art) with the work “Zócalo”, and was awarded the 2021 Premi Ciutat de Barcelona (City of Barcelona Prize) in the category of Visual Arts. 

Works in public space include “Moat-2 / Playground Scene” (2017–18) at Fabra i Coats Fàbrica de Creació, Barcelona; and the recently completed Concomitentes public commission “Aguas Vivas”, at Llanos de Penagos, Cantabria (2024).

Estruch has a BA in Fine Arts from the Universitat de Barcelona (2010) and studied Performance Art and Sound Art at The Cooper Union, New York (2010). She regularly lectures at the Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona. 

Her work is represented by Galería Ehrhardt Flórez, Madrid.


ABOUT THE CURATORS

In 2005, Max Andrews (1975 Bath) and Mariana Cánepa Luna (1977 Montevideo) founded Latitudes, a curatorial office based in Barcelona that works internationally across contemporary art practices.  

Latitudes has curated exhibitions including the inaugural Panorama triennial “Notes for an Eye Fire” (with Hiuwai Chu, 2021) and “José Antonio Hernández-Diez: I Will Fear no Evil” (2016) at MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona; “Things Things Say” (2020) and “Joan Morey. COL·LAPSE” (2018) at Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona; “4,543 billion. The Matter of Matter” (2017) at CAPC Musée d'art contemporain de Bordeaux; “Compositions” for the first two Barcelona Gallery Weekend (2015 and 2016), among others. Latitudes was the Lead Faculty of the curatorial residency “Geologic Time” at Banff Centre for Arts and Creativity, Canada (2017) and was part of the jury and mentoring team of three seasons of Barcelona Producció at the Centre d'Art La Capella (2016-2020).

Between 2016 and 2022, Latitudes edited the online project “Incidents (of Travel)” produced by KADIST, narrating twenty encounters between an artist and a curator from around the world. Other editorial projects include the edition of the first monograph dedicated to the artist “Lara Almarcegui: Projects 1995-2010” (Archive Books, 2011), live-editing ten weekly tabloids throughout the exhibition “The Last Newspaper” (New Museum, New York, 2010), guest editing a 500-page ‘green’ issue “Ecology, Luxury and Degradation” (UOVO magazine, 2007); and the anthology "LAND, ART: A Cultural Ecology Handbook" (Royal Society of Arts/Arts Council England, 2006).

Max Andrews is Contributing Editor of Frieze magazine where he has written since 2004 and has collaborated with Artforum since 2024. Mariana Cánepa Luna was secretary of the board of Hangar Centre of Production and Artistic Research, Barcelona (2015–2019) and Advisor of the Acquisitions Committee for the National Collection of Contemporary Art, Government of Catalonia (2024). They are members of the Asociació Catalana de Crítica d'Art (ACCA/AICA) and Active Members of the Gallery Climate Coalition.

Latitudes has curated the exhibition “Jorge Satorre. Ria” currently on view at the Museo Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles (Madrid) until August 31, 2025.

https://www.lttds.org

→ RELATED CONTENT:



Stacks Image 39


Cover Story, January 2023: Claudia Pagès’ ‘Gerundi Circular’

January 2023 cover story on www.lttds.org

The January 2023 monthly Cover Story “Gerundi Circular” is now up on our homepage: www.lttds.org

Happy New Year! This month’s Cover Story focusses on Claudia Pagès’s Gerundi Circular (2021), a video installation that was commissioned for the exhibition Panorama 21: Apunts per a un incendi dels ulls (Notes for an Eye Fire), curated by Latitudes and Hiuwai Chu for the Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). The work was recently incorporated into the MACBA Collection via a purchase by the Government of Catalonia for the National Collection of Contemporary Art. Continue reading 

After January 2023 this story will be archived here.

Cover Stories are published on a monthly basis on Latitudes’ homepage featuring past, present or forthcoming projects, research, texts, artworks, exhibitions, films, objects or field trips related to our curatorial projects and activities.


→ RELATED CONTENTS

  • Archive of Monthly Cover Stories
  • Cover Story, December 2022: “The Melt Goes On Forever. David Hammons and DART Festival, 1 December 2022
  • Cover Story, November 2022: Jorge Satorre’s Barcelona, nov 1 2022
  • Cover Story, October 2022: Stray Ornithologies—Laia Estruch, 3 Oct 2022
  • Cover Story, September 2021: Erratic behaviour—Latitudes in conversation with Jorge Satorre, 31 August 2021
  • Cover Story, July–August 2022:  Incidents (of Travel) from Seoul, 1 July 2022
  • Cover Story, June 2022: Cyber-Eco-Feminist Incidents in Attica, 1 June 2022
  • Cover Story, May 2022: Things Things Say in print, 2 May 2022
  • Cover Story, March 2022: The passion of Gabriel Ventura, 1 March 2022
  • Cover Story, February 2022: Rosa Tharrats’ Textile Alchemy, 1 Feb 2022
  • Cover Story, January 2022: “Rasmus’ Doubts”, 2 Jan 2022
Stacks Image 39


Programa público de “Apuntes para un incendio de los ojos”, MACBA, hasta el 27 febrero 2022

Vistas de la exposición. Fotos: Miquel Coll.


El programa público de la exposición “Apuntes para un incendio de los ojos” (
MACBA, 22 octubre 2021–27 febrero 2022) incluye visitas comentadas, recorridos performativos, visitas cantadas, ensayos abiertos y encuentros. 

Actividades gratuitas. Con inscripción previa. Plazas limitadas.

Cada domingo, 12 h: Visitas comentadas de la exposición a cargo de pli-é collective.

18 noviembre 2021, 18:30 h: Hablemos de... Apuntes para Apuntes con los curadores de la exposición.

20 noviembre 2021, 18:30 h: Ensayo abierto de Ocells perduts (2021) de Laia Estruch
, artista de la exposición.

2 diciembre 2021, 18:30 h: Hablemos de... Cabaret con Antoni Hervàs, artista de la exposición. El itinerario continuará fuera del museo y finalizará en el Teatre Arnau.

9 diciembre 2021, 18:30 h: Hablemos de... Anecdotes to be forgotten (2021). Un recorrido performativo a cargo de Arash Fayez
, artista de la exposición.

20 diciembre 2021, 18:30 h: 
Ensayo abierto de Ocells perduts (2021) de Laia Estruch, artista de la exposición.

13 enero 2022, 18:30 h: Hablemos de... Passió i cartografia per a un incendi dels ulls
, una visita cantada a cargo de Gabriel Ventura y Pere Martínez.

29 enero 2022, 10 h: Sistematurgia de A quatre potes
. Encuentro en la sala del museo con nyamnyam y Pedro Pineda, Lídia Guitart, Curro Claret, Ingrid Guardiola, el equipo curatorial y grupo de participantes de los talleres.

29 enero 2022, 18:30 h: 
Ensayo abierto de Ocells perduts (2021) de Laia Estruch, artista de la exposición.

26 febrero 2022, 18:30 h: 
Ensayo abierto de Ocells perduts (2021) de Laia Estruch, artista de la exposición.

Ensayo de Ocells Perduts (2021) de Laia Estruch. Foto: Eva Font/Latitudes.

Ocupando la segunda planta del MACBAApuntes para un incendio de los ojos reúne obras obras encargadas para la ocasión y producciones recientes realizadas por 17 artistas afincados en Barcelona y alreadedores. La exposición presenta pintura, la escultura, obra en papel, la videoinstalación, la performance, la fotografía y el textil, y se podrá visitar hasta el 27 de febrero 2022.

Apuntes para un incendio de los ojos evoca una potente metáfora que nos lleva a cuestionar el predominio de lo visual y nos alienta a explorar una definición expandida del ver que implique al resto de nuestros sentidos mediante nuevos modos de navegar el mundo, de recordar y de producir conocimiento. La forma ocular adquiere vida propia en la imaginación de esta muestra evocando los panoramas del siglo xviii, y representa los lazos que el museo establece a su alrededor y viceversa, en una época en que quizá reconsideremos qué lugar deberíamos ocupar en el mundo.

Participantes: Ana Domínguez, El Palomar (Mariokissme & R. Marcos Mota), Laia Estruch, Arash Fayez, Antoni Hervàs, Rasmus Nilausen, nyamnyam (Ariadna Rodríguez & Iñaki Álvarez) con Pedro Pineda, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, Marria Pratts, Stella Rahola Matutes, Eulàlia Rovira, Ruta de autor (Aymara Arreaza R. & Lorena Bou Linhares), Adrian Schindler, Rosa Tharrats, Gabriel Ventura y Marc Vives.

Apuntes para un incendio de los ojos” está curada por Hiuwai Chu y Latitudes, y coordinada por Berta Cervantes.

Archivo redes sociales

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
Plaça dels Àngels 1
08001 Barcelona

#PanoramaMACBA
#apuntsperaunincendidelsulls
#macbaBCN


→ CONTENIDOS RELACIONADOS:

Stacks Image 39


Estreno del vídeo “A knot which is not” [Un nus que no ho és] (2020–21) de Eulàlia Rovira

(📷 ↑↓) Eulàlia Rovira, “A knot which is not” [Un nudo que no lo es], 2020–21. Vídeo, 12:21min. Audio en catalán. Cortesía de la artista.

[CAT] 

Avui a les 18h (CET) s'estrena el nou vídeo d'Eulàlia Rovira “A knot which is not” [Un nus que no ho és] (2020-21), al canal Youtube de Fabra i Coats

El vídeo és fruit d’una recerca que l'artista va iniciar amb la inauguració de l’exposició “Coses que les coses diuen” (17 d’octubre de 2020 – 17 de gener de 2021), comissariada per Latitudes a Fabra i Coats: Contemporary Art Centre of Barcelona, i que es fa pública un cop s’ha clausurat i les sales del centre d'art són novament buides. El vídeo podrà veure's en qualsevol moment després de l'emissió en directe.

“Si bé la línia recta és còmplice de l’abaratiment i l’estandardització de molts productes, a on ens du la corba, o encara millor, el nus? Donant girs a les històries de la mateixa fàbrica tèxtil de la Fabra i Coats i als objectes que en sortien, la llengua que ens parla exercita paraules que les mans semblen haver deixat de reconèixer.” –  Eulàlia Rovira


[ES] 

Hoy a las 18h (CET) se estrena el nuevo vídeo de Eulàlia Rovira “A knot which is not” [Un nudo que no lo es] (2020-21), en el canal Youtube de Fabra i Coats.

El vídeo es fruto de una investigación que la artista inició con la inauguración de “Cosas que las cosas dicen” (17 de octubre de 2020–17 de enero de 2021), la exposición comisariada por Latitudes en Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona, y que se hace pública una vez ha finalizado y las salas expositivas están nuevamente vacías. El vídeo podrá verse en cualquier momento después de la emisión en directo. 

“Si bien la línea recta es cómplice del abaratamiento y la estandaritzación de muchos productos, ¿adónde nos lleva la curva, o aún mejor, el nudo? Dando giros a las historias de la propia fábrica textil de la Fabra i Coats y a los objetos que de ella salían, la lengua que nos habla ejercita palabras que las manos parecen haber dejado de reconocer.” – Eulàlia Rovira


[UK] 

Today at 6pm (CET) Eulàlia Rovira's new video “A Knot which is Not” [Un nudo que no lo es] (2020-21) is premiered on the YouTube channel of Fabra i Coats.

“A Knot which is Not” is the result of Rovira's research that began with the opening of “Things Things Say” (17 October 2020–17 January 2021), curated by Latitudes at Fabra i Coats: Contemporary Art Centre of Barcelona, and made public once the exhibition finished and the art centre galleries are empty once again. The video will be available for viewing at any time after the live broadcast. 

“Whilst the straight line is complicit in the price decrease and standardisation of many products, where does the curve, or better still, the knot, lead us? Putting a new spin on the stories of the Fabra i Coats textile factory and the objects found there, the language they speak to us uses words that our hands seem to have stopped recognising.” – Eulàlia Rovira

→ CONTENIDO RELACIONADO:
  • ‘Things Things Say’ en las redes sociales
  • Reseñas: Exposición ‘Cosas que las cosas dicen’ en Fabra i Coats: Centre d'Art Contemporani de Barcelona, 11 January 2021 
  • Trailer and photo documentation of the exhibition ‘Things Things Say’, 4 Nov 2020
  • 6 de noviembre, 17:45h: Proyección ‘Popcorn’ [Palomita] (90', 2012) de Adrià Julià en el Zumzeig Cinema, 29 Oct 2020
  • Exhibition ‘Things Things Say’, Fabra i Coats: Contemporary Art Center of Barcelona, 17 October 2020–17 January 2021, 9 Oct 2020

Stacks Image 39


Cover Story – August 2020: ‘Màquina possible’: going viral at Can Balaguer

Latitudes' homepage www.lttds.org

The July 2020 monthly Cover Story ‘Màquina Possible: going viral at Can Balaguer’ is now up on our homepage: www.lttds.org

“Joan Morey’s ‘COL·LAPSE. Màquina possible‘ (COLLAPSE. Possible machine) took place on 23 July in Palma de Mallorca. Conceived for two bodies, a single voice, and live organ accompaniment, the performance was an adaptation of the prologue and first act of ‘TOUR DE FORCE’ (2017). A small audience was confined in the rooms of the Can Balaguer, including its grand music room, with two of the original performers.”

Continue reading
→ After August 2020, this story will be archived here.

Cover Stories' are published on a monthly basis on Latitudes' homepage featuring past, present or forthcoming projects, research, texts, artworks, exhibitions, films, objects or field trips related to our curatorial activities.


RELATED CONTENTS

  • Archive of Monthly Cover Stories
  • Cover Story—July 2020: Nino Kvrivishvili’s silk roads: Incidents (of Travel), Tbilisi 1 Jul 2020
  • Cover Story–June 2020: Mataró Chauffeur Service, since 2010 1 June 2020
  • Cover Story—May 2020: Panama, back through the lens 4 May 2020
  • Cover Story—March-April 2020: The Bolós Cabinet 3 March 2020
  • Cover Story—February 2020: Carioca Incidents 3 February 2020
  • Cover Story—January 2020: Safeguarding Gestures 2 January 2020
  • Cover Story—December 2019: Cover Story—December 2019: Curating in the Web of Life 3 December
  • Cover Story—November 2019: ‘Fighting fires in Valencia: the 30-year story of the IVAM’ 1 November 2019

Stacks Image 39


Performance ‘COLAPSO. Máquina posible’ de Joan Morey en Can Balaguer, 23 de julio 2020, 19h y 20:30h

‘TOUR DE FORCE’ © Joan Morey. Foto: Noemi Jariod | Cortesía del artista y del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
Joan Morey
Performance ‘COLAPSO. Máquina posible’
23.7.2020
Can Balaguer
Carrer de la Unió, 3
07001 Palma de Mallorca


El próximo 23 de julio 2020 a las 19h y las 20:30h, Joan Morey presentará en Can Balaguer la performance ‘Máquina posible’, en el marco de su retrospectiva ‘COLAPSO. Máquina célibe’ que actualmente se puede visitar en Casal Solleric hasta el 6 de septiembre de 2020. 

Es imprescindible inscribirse previamente (formulario abierto hasta el viernes 17 julio) para acceder a la performance, así como cumplir con un código de vestuario y acatar estrictas normas de acceso.

(↑ ↓) Sala dedicada al proyecto ‘TOUR DE FORCE’ en la exposición ‘COLAPSO. Máquina célibe’ de Joan Morey en Casal Solleric, Palma de Mallorca, 31 enero–6 septiembre 2020. © Joan Morey. Fotografías: Roberto Ruiz | Cortesía del artista y Casal Solleric.


‘Máquina posible’ (2020) consiste en la reactivación, adaptación y actualización de la obra dramática ‘TOUR DE FORCE’ (2017), que trazaba de manera poética varios recorridos por la breve historia del sida, desde la aparición de la enfermedad y su conversión en pandemia a finales del siglo pasado hasta las parafilias generadas alrededor de la transmisión y la difusión del virus que la provoca, el VIH. Dos de las intérpretes originales se confinan ahora en el espacio doméstico de la planta noble del dieciochesco edificio de Can Balaguer.

La consuetudinaria estructura en actos rige una vez más la formalización de la performance, ideada para dos cuerpos, una sola voz y un acompañamiento musical. En este caso las interpretaciones femeninas se ven punteadas por interludios ejecutados en directo desde el imponente órgano que ocupa la gran Sala de Música en Can Balaguer.




Protagonizada por Anna Sabaté, Candela Capitán y Nadal Roig, ‘Máquina posible’ configura una dramática maquinaria de movimiento coreográfico, música y voz que toma el interior de la casa como espacio de transmisión y memoria basándose en ejes temáticos como la pandemia, el encarcelamiento y la fragilidad humana.

COLAPSO. Máquina célibe’ es una adaptación del proyecto original ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ que tuvo lugar simultáneamente en el Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, el Centre d'Art Tecla Sala y la prisión celular la Modelo entre el septiembre 2018 y enero 2019, ambas comisariadas por Latitudes.

‘COLAPSO. Máquina posible’ de Joan Morey está comisariada per Latitudes y es una producción de la Direcció General d’Arts Visuals de la Regidoria de Cultura i Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, Casal Solleric y Can Balaguer, con la colaboración de HM hotels.




CONTENIDO RELACIONADO:



  • Wakelet archivo redes sociales
  • Ressenya de Pere Antoni Pons, ‘L'Art provocador i litúrgic de Joan Morey’, El temps de les arts, 10 juliol 2020
  • Selección de reseñas, videos y entrevistas (31 Diciembre 2018)
  • December 13, 2018, 7pm: Performance reenactment of "TOUR DE FORCE. El cos utòpic" (2017) by Joan Morey 10 December 2018
  • "Joan Morey presenta "Col·lapse. Cos social", programa Taquilla Inversa, L'Hdigital Mitjans de Comunicació de L'Hospitalet, 29 Novembre 2018
  • November 29, 2018, 5–8pm: Performance reenactment of "IL LINGUAGGIO DEL CORPO. Pròleg" (2015-16) by Joan Morey 26 November 2018
  • November 15, 2018, 7 pm: Performance reenactment of "BAREBACK. Fenomenología de la comunión" (2010) by Joan Morey 12 November 2018
  • October 25, 7pm: Performance reenactment of "GRITOS Y SUSURROS" (2009) by Joan Morey 22 October 2018
  • October 11, 2018, 7pm: Performance reenactment of ‘LLETANIA APÒRIMA’ [APORIC LITANY] (2009) by Joan Morey 8 October 2018
  • Performance programme in the context of Joan Morey's exhibition ‘COLLAPSE. Desiring Machine, Working Machine’ 24 September 2018
  • Maria Palau, "Contra l'abús de poder", El Punt Avui, p. 32, 23 Setembre 2018 (Catalan)
  • NOTA DE PRENSA: ‘Joan Morey. COLAPSO’, diversos espacios, Barcelona, 20 septiembre 2018–13 enero 2019, 19 September 2018



Stacks Image 39


Proyecto deslocalizado ‘La Ballena de El Prat a El Prat / Retorno: Vibraera’ de Consol Llupià


Consol Llupià
22 de mayo de 2020 a las 16 h

El próximo 22 de mayo a las 16 horas, coincidiendo con la luna nueva de primavera y el 37 aniversario del hallazgo de una ballena de diecinueve metros en la playa de El Prat de Llobregat, la artista Consol Llupià te invita a ‘Vibraera’ [1], una acción energética de sincronización colectiva de vibraciones en sintonía con la red de conciencia cetácea a partir de los principios de amor, alegría, unidad y cooperación.

En la web www.vibraera.net encontrarás algunas indicaciones de como iniciar tu participación, aunque cada cual es libre de formularla de una forma personal e íntima. Tu aportación será publicada en el web y progresivamente complementada con la contribución de colaboradores de la artista procedentes de instituciones y entidades multisectoriales del ámbito energético, medioambiental, científico, jurídico, social, deportivo, humanístico y artístico, así como una red afectiva de individuos vinculados a los cetáceos que han ido sumando su entusiasmo y compromiso a lo largo del proyecto, que empezó en mayo de 2018, cuando Llupià preguntó a la ballena si quería regresar al mar.

Comparte tu experiencia a través de las redes sociales usando las etiquetas #labalenadelpratalprat y #Vibraera

Consol Llupià (Barcelona, 1983) es licenciada en Bellas Artes por la Universidad de Barcelona (2001-2006) y obtuvo una beca Erasmus para estudiar en la Academia Nacional de Artes de Sofía (Bulgaria) en 2006. Entre 2015 y 2017, Llupià realizó el proyecto ‘Performance oficial’ al amparo del Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam de La Habana (Cuba). En 2016, desarrolló la mediación artística para el ciclo ‘Xarxa Zande’ en el Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona, y entre 2007 y 2017 organizó ‘Campo de desconcentración polivalente’, un proyecto artístico multidisciplinar colectivo y autogestionado en Alcóntar (Almería).

[1] ‘Vibraera’ es una expresión coloquial usada en la sierra de los Filabres (Almería) para describir una situación o acción que crea una gran cantidad de energía o que invita o alienta a la participación. A la artista le gusta el hecho de que, al separar los componentes del vocablo –‘vibra’ y ‘era’– y alterar su orden, surge otro posible significado: ‘era de vibraciones’.


→ CONTENIDO RELACIONADO:

Stacks Image 39


Exposición de Joan Morey ‘COLAPSO. Máquina célibe’ en el Casal Solleric, Palma de Mallorca, 31 enero–3 mayo 2020

Joan Morey, ‘COS SOCIAL. Lliçó d'anatomia’ (2017), film, 50 minutos. Obra producida por la Red de Centros de Artes Visuales de Cataluña, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya y LOOP Barcelona, con la colaboración de la Real Academia de Medicina de Cataluña y Hangar Centro de Producción e Investigación de Artes Visuales (Barcelona). Cortesía del artista.

A partir del 31 de enero 2020, Casal Solleric en Palma de Mallorca acogerá la primera retrospectiva de Joan Morey (Sant Llorenç des Cardassar, 1972) en su Mallorca natal. La exposición ‘COLAPSO. Máquina célibe’ es una adaptación del proyecto que el artista presentó simutáneamente en tres sedes de la ciudad condal entre septiembre 2018 y enero 2019 [1] y se podrá visitar hasta el 3 de mayo 2020.

Las majestuosas salas dieciochescas de la planta noble y el patio columnado del Casal Solleric acogerán una selección de seis proyectos producidos entre 2007 y 2017 desarrollados mediante el lenguaje artístico de la performance, así como un programa continuado de ocho piezas de audio: grabaciones de lecturas dramatizadas realizadas en vivo en el marco de performances o bien utilizadas como bandas sonoras de exposiciones previas.  


Joan Morey, COS SOCIAL. Lliçó d'anatomia (2017), film, 50 minutos. Obra producida por la Red de Centros de Artes Visuales de Cataluña, Arts Santa Mònica, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya y LOOP Barcelona, con la colaboración de la Real Academia de Medicina de Cataluña y Hangar Centro de Producción e Investigación de Artes Visuales (Barcelona). Cortesía del artista.

Joan Morey ha producido un extenso conjunto de performances, vídeos, instalaciones y obras sonoras y gráficas que, desde finales de los años noventa, explora la intersección entre teatro, cine, filosofía, sexualidad y subjetividad. 

Su práctica aúna tres géneros fundamentales del arte contemporáneo: la performance (a través de escenarios que se desarrollan en el tiempo, en los que habitualmente participan cuerpos humanos y el propio público), la apropiación (tomando y reformulando textos, formas y estilos ya existentes, ya sea de fuentes literarias, clásicas o de la subcultura) y la crítica institucional (con la que examina y aborda las ideologías y el poder de nuestras instituciones sociales, culturales y políticas).

Joan Morey, ‘POSTMORTEM. Pour en finir avec le jugement de Dieu’ (2006–2007). Reenactment de fragmento de performance, exposición ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ (2018–19), Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, 27 septiembre 2018. Foto: Noemi Jariod. Cortesía del artista.

Joan Morey, ‘LLETANIA APÒRIMA’ (2009). Reenactment de fragmento de performance, exposición ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ (2018–19), Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, 11 octubre 2018. Foto: Noemi Jariod. Cortesía del artista.
 
Joan Morey, ‘GRITOS Y SUSURROS. Conflicte dramatic cinquè (ambos l’obra d’art)’, 2009. Inter by Carme Callol and Tatin Revenga. Reenactment de fragmento de performance, exposición ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ (2018–19), Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, 25 octubre 2018. Foto: Noemi Jariod. Cortesía del artista.
 
Joan Morey, ‘BAREBACK. Fenomenología de la comunión’ Reenactment de performance, exposición ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ (2018–19), Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, 15 noviembre 2018. Foto: Noemi Jariod. Cortesía del artista.
 
Joan Morey, ‘IL LINGUAGGIO DEL CORPO’, 2015. Reenactment de fragmento de performance, exposición ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ (2018–19), Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, 29 noviembre 2018. Foto: Noemi Jariod. Cortesía del artista.
 
Joan Morey, ‘TOUR DE FORCE. El cos utòpic’ (2017). Reenactment de fragmento de performance, exposición ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’ (2018–19), Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, 13 diciembre 2018. Foto: Noemi Jariod. Cortesía del artista.
 

Joan Morey, ‘COLAPSO. Máquina esquizofrénica’ nueva performance site-specific, prisión la Modelo, Barcelona, 10 enero 2019. Foto: Noemí Jariod. Cortesía del artista.

El recorrido se inicia con uno de sus más recientes trabajos: la “performance para pantalla” ‘COS SOCIAL. Lliçó d'anatomia’ (2017), que actúa como eje conceptual de la exposición, y que obtuvo el Premio de Videocreación de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, el Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya y LOOP Barcelona. Ésta y la performance ‘TOUR DE FORCE’ (2017), también incluída en la exposición, le valieron el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Visuals 2017.

La exposición ‘COLAPSO. Máquina célibe’ en Casal Solleric está comisariada por Latitudes y producida por la Dirección General de Artes Visuales de la Concejalía de Cultura y Bienestar Social del Ajuntament de Palma, con el apoyo del Centre d'Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats, la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya, Arts Santa Mònica, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya y LOOP Barcelona.


[1] ‘COLAPSO. Máquina deseante, máquina de trabajo’, Centre d’Art Contemporani de Barcelona - Fabra i Coats (del 20 de septiembre de 2018 al 13 de enero de 2019); ‘COLAPSO. Cuerpo social’, Centro de Arte Tecla Sala (L’Hospitalet de Llobregat, del 15 de noviembre de 2018 al 13 de enero de 2019), y ‘COLAPSO. Máquina esquizofrénica’, en la antigua cárcel Modelo (Barcelona, 10 de enero de 2019).

CONTENIDOS RELACIONADOS:

Stacks Image 39


Report: Latitudes' participation in the festival TODAY IS OUR TOMORROW initiated by PUBLICS in Helsinki

Poster announcing the festival in a street in central Helsinki. Photo: Latitudes.

As partner organisation in the transdisciplinary festival ‘Today Is Our Tomorrow’ initiated by PUBLICS, Latitudes' participation consisted in inviting Argentinian-born, Amsterdam-based artist Mercedes Azpilicueta, to perform at Club Kaiku on September 13, 2019.

Façade of Kaiku, Helsinki.

A day earlier, on September 12, 2019, Latitudes and Mercedes maintained an open conversation introducing her artistic practice and, in particular advancing details of both her ‘Yegua-Yeta-Yuta’ performance taking place a day after, as well as her forthcoming solo exhibition at CentroCentro, Madrid, opening October 3, 2019, and her solo presentation as part of Van Abbemuseum's Positions #5’, a series of exhibitions presenting the work of artists working in the Netherlands.

September 12, 2019, 5:30–6:30h: (Above and below) Mercedes, Mariana and Max (Latitudes) in conversation at Club Kaiku. Photo: Jonni Korhonen/PUBLICS.
Photo: Jonni Korhonen/PUBLICS.
Photo: Aman Askarizad/PUBLICS.

Azpilicueta performed ‘Yegua-yeta-yuta’ (2015-ongoing), an evolving solo performance that is part scripted, part improvised. Composed from a litany of hundreds of pejorative, abusive, and vulgar insults directed at women in Argentina, it transforms the everyday language of misogyny and harassment into a kind of tragicomic exorcism. Many of the words derive from the street slang of Buenos Aires, especially Lunfardo, a colloquial and cryptic dialect that first arose among working-class Italian-immigrant and tango communities in Argentina and Uruguay during the late 1800s. For example, yegua literally means a mare – a female horse, a slur for a “difficult” woman. A yeta is a person who brings bad luck, while a yuta is someone corrupt or unscrupulous, and slang for the police. Accompanied by a percussive beat, Azpilicueta reclaims the power to offend, distorting and distending the epithets into something powerful and playful rather than weak and degrading. Azpilicueta performed to the beat of a new soundtrack produced for the occasion in collaboration with Chilean choreographer Rodrigo Sobarzo de Larraechea

See documentation on our photo gallery.

Photo: Aman Askarizad/PUBLICS.

Mercedes Azpilicueta during her performance ‘Yegua-Yeta-Yuta’ (2015-ongoing) for TODAY IS OUR TOMORROW festival, organised by PUBLICS, Helsinki. Photo: Latitudes.
Photo: Jonni Korhonen/PUBLICS.

Photo: Aman Askarizad/PUBLICS.


Photo: Kush Badhwar/PUBLICS.


Photo: Kush Badhwar/PUBLICS.
Photo: Kush Badhwar/PUBLICS.

Photo: Kush Badhwar/PUBLICS.

Photo: Latitudes.


Mercedes Azpilicueta is an Argentinian visual and performance artist based in Amsterdam. Her practice has spanned theatrical mises-en-scènes and video installations, textile sculptures and drawing, sound works and 3D animation. With a particular interest in notions of the vulnerable or collective body, and the primal or dissident voice, her works have drawn inspiration from sources as diverse as Baroque painting, text messaging, medieval tapestries, street slang, and literary fiction, as well as singular figures including the Italian art critic and feminist activist Carla Lonzi (1931–1982), the Argentine-French performance artist Lea Lublin (1929–1999), the French futurist Valentine de Saint-Point (1875–1953), and the Costa Rican-born Mexican ranchera singer Chavela Vargas (1919–2012). A major survey of Azpilicueta’s work to date, ‘Cuerpos Pájaros’ (Body-birds) was recently staged by the Buenos Aires Museum of Modern Art (November 2018–April 2019 — see Latitudes' Buenos Aires report). On October 3, 2019, she presents ‘Bestiario de Lengüitas’ (Bestiaire of Tonguelets), curated by Virginie Bobin, at CentroCentro, Madrid, an exhibition which will then tour to Museion, Bozen, and CAC Brétigny in 2020. Later in 2019, she will have a solo presentation as part of ‘Positions #5’ at Van Abbemuseum, Eindhoven.


(Above) Mercedes during her performance ‘Oh, Eduarda!’ on April 14, 2019, presented at the Museo de Arte Moderno in Buenos Aires. Photo: Latitudes.

→ RELATED CONTENTS
Stacks Image 39



Cookies Advice: We use cookies. If you continue browsing, we consider that you accept their use. Aviso de Cookies: Utilizamos cookies. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.